BAGATELLES

BAGATELLES for Wind Quintet and Brass Quintet

José R. Pascual-Vilaplana

Aquest encàrrec del Festival SBALZ 2015 vol ser una al.legoria al nombre cinc. El fet que estiga pensat per dos quintets i que, potser, siga el nombre cambrístic més emprat al llarg de la història de la música, ha dimensionat la meua idea originària d’emprar recursos melòdics, harmònics, rítmics i tímbrics de cinc elements. Els noms de cada moviment responen a una denominació del cinc.

• –  1. PÉNTE: L’arrel grega ens serveix per anomenar el primer moviment on es mostra tota una gama harmònica d’acords per quintes disposades i organitzades de diverses formes tan a nivell estructural com de color.
• –  2. ÉPSILON: La quinta lletra del alfabet greg s’utilitzava com a xifra representant al cinc. En aquest moviment es desenvolupen els cinc modes pentatònics bàsics sobre el to de DO, que serà el principal punt tonal de l’obra.
• –  3. QUINQUE: Dels llatins heretarem aquest mot per al cinc que ací encapçala una moviment amb una melodia escrita en ritme de cinc pulsacions però ambientada harmònicament de forma molt contrastant als moviments anteriors.
• –  4. KINQU: Del romanç ibèric vindria aquesta paraula per denominar el cinc. Amb ella he titolat la bagatella que inclou diverses variacions sobre cinc conegudes melodies de la història de la música escrites amb cinc notes: el final de la Novena Simfonia de Beethoven, el principi d’El Matí de la Suite Peer Gynt d’Edward Grieg, el scherzo de les Symphonic Metamorphosis de Hindemith, el tema de xiquets de la segona escena del segon acte de Turandot de Puccini i el tema de la Pagoda Xinesa del ballet Ma mère l’oie de Maurice Ravel. Cinc notes perennes que conflueixen i es complementen.
• –  5. CINC: finalment amb un petit tema on tots els músics d’ambdos quintets hi participen d’igual forma, tornem a escoltar diversos moments de les bagatelles precedents com a mode d’epíleg de l’obra.