KELARNIT

KELARNIT

El mot KELARNIT fa referència a la denominació que en hebreu es faria del clarinet. L’obra s’engega a partir de les tres tonalitats naturals dels instruments del quartet (Eb, Bb, F, Bb). D’aquestes notes en surten diversos modes amb els quals s’elaboren tres temes centrals. La seua combinació tant tonal com estructural configuren el si de la partitura. La tímbrica de cada instrument, les seues combinacions i els seus diferents “rols” donen origen a aquestes variacions en les quals la música jueva esdevé inspiradora pel que fa als ritmes i l’ambientació textural.

La tradició musical klesmer es pot endevinar al darrere d’aquests pentagrames ací però tractada d’una forma molt artesanal a partir dels patrons modals bàsics. La variació, pròpia d’aquesta música es reflexa a partir de les microvariacions modals i rítmiques que són el motor de l’obra. Tot i que sembla sempre la mateixa música, sempre hi ha un petit element de canvi que fa nova cada reexposició, com una mena d’al·legoria del temps i de l’espai.

Aquesta partitura naix de l’encàrrec que en 2012 efectuaren els membres del Barcelona Clarinet Players a l’autor. La música originària per a quartet de clarinets fou estrenada el 31 de gener de 2013 a la Temporada de Música de Cambra de l’Auditori de Barcelona pel grup dedicatari. La versió per a quartet de clarinets i banda, utilitza el material de l’original, però adaptat a un llenguatge concertant entre el grup solista i la wind orchestra. Així fou l’encàrrec del BCP, que s’estrenà el 5 de novembre de 2017 al Palau Euskalduna de Bilbao, amb els BCP, la Banda Municipal de Bilbao i el seu titular, Pascual-Vilaplana. L’obra està inclosa al projecte de gravació que portaren a terme els BCP en 2019 als EEUU, amb la Lone Star Wind Orchestra de Dallas i la North Texas Wind Symphony dirigit pel mestre Eugene M. Corporon.