Noticias
LA BM DE BARCELONA I PASCUAL-VILAPLANA A LA SAGRADA FAMÍLIA
Jun
El proper divendres 19 de juny de 2026, a les 20.30 h., la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel seu titular, Pascual-Vilaplana, actuarà de nou a la Basílica de la Sagrada Família en l’any en el qual es commemora tant el I Centenari de la mort d’Antoni Gaudí (Reus, 1852 – Barcelona, 1926) com el 140 Aniversari de la banda barcelonina. Davant la Façana del Naixement del temple, la Banda Municipal de Barcelona, oferirà un programa titolat Art i Humanitat, carregat de simbolisme creatiu per homenatjar a un monument que clama i crida a l’ésser humà.
Si Gaudí narra amb pedres i estructures tot l’univers bíblic, Morton Gould (Nova York, 1913- Orlando, 1996), del qual es commemora el 30 Aniversari de la seua mort, escrivia, en 1939, amb Jericho, una de les pàgines més emblemàtiques de la literatura bandística que vol ser una narració sonora de l’assetjament a la ciutat de Jericó per part dels israelites comandats per Josuè, tal i com apareix al Llibre de Josuè de l’Antic Testament. De fons s’escolta un reconegut espiritual afroamericà Joshua Fit the Battle of Jericho, popular als Estats Units al segle XIX i convertit en tot un símbol per la lluita cap a la llibertat del poble esclau. Els murs de Jericó i l’opressió de l’esclavitud poden caure si tothom crida junts i amb força: l’art com a consciència d’un temps i d’un poble.
Wagner i el seu concepte creatiu del Gesamtkunstwerk (l’obra total) va influenciar l’obra de Gaudí i també hi és present al rerefons de la partitura Epilogue: “lest we forget” escrita per Robert Jager (Nova York, 1939) en 1994 com a homenatge “per no oblidar” a les víctimes de la Segona Guerra Mundial.
Gaudí va mantenir una relació d’amistat i de comunió artística amb el músic Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador de l’Orfeó Català i responsable de l’acompanyament musical del funeral de l’arquitecte de la Sagrada Família. En 1891 escriu una col·lecció de peces per a piano anomenada Catalanesques i que fou instrumentades per a banda en 1922 pel director de la Banda Municipal de Barcelona, Joan Lamote de Grignon (1872-1949). En elles escoltem tant les influències del folklore com els espais d’expressió artística noucentista tan present a l’obra gaudiniana.
Coetani a Gaudí hi trobem al músic Juli Garreta (Sant Feliu de Guixols, 1875-1925) qui en 1920 escriu tot un símbol de la cultura catalana, la sardana Juny, obra guardonada amb el Premi Eusebi Patxot atorgat per l’Orfeó Català. Coincideix que juny, fins i tot, és el mes de naixença i de defunció de Gaudí. I també commemorant la música de fa cent anys, era necessari incloure al programa d’avui la sardana Empúriesescrita en 1926 per un altre músic català fonamental i coetani a Gaudí: Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895- Barcelona, 1962). El sots títol de l’obra, sardana lliure, és tota una declaració d’intencions que entronca amb l’estètica gaudiniana: aprofitar el que ja es coneix amb la llibertat i la gosadia per revestir-ho d’altres flaires, amb la natura i l’ésser humà com a fons d’inspiració.
El programa conclourà amb Sagrada Família, el darrer moviment de la Simfonia Gaudí d’Albert Guinovart(Barcelona, 1962), la primera simfonia per a banda escrita per l’autor i que fou encàrrec de la BM de Barcelona en 2024. La música d’aquests pentagrames ens evoca la construcció d’aquest emblemàtic edifici des de l’arpa solista inicial fins a un constant obstinat que acumula anhels i reflecteix el pas del temps. “Donar-se, donar-ho tot…”, és l’alè de tots, l’esforç de tots que defineix un monument que va més enllà de la pura obra arquitectònica.
La BM de Barcelona i Pascual-Vilaplana actuaren per primera vegada a la Sagrada Família el dia 4 de novembre de 2023, tot coincidint amb la inauguració de les Torres dels Evangelistes de la basílica gaudiniana.
https://www.auditori.cat/es/evento/bmb-la-banda-en-la-sagrada-familia-2026/