LUBMENA

LUBMENA
Fanfàrria per a metalls i percussió (2024)

Fanfàrria escrita a partir de la Marxa Cristiana Lubna i Ximena dedicada a la Alferes Cristiana 2024 de la Filà Navarros de San Blas (Alacant), Ana Loreto Cegarra Macià, en el 50è. Aniversari de la filà.

El títol de l’obra original naix del nom de dos personatges homenatjats en el seguici de l’entrada de l’Alferes, amb la intenció de reivindicar la convivència de diferents cultures en l’Edat Mitjana i la importància de les dones en el desenvolupament cultural de l’època.

• –  Lubna de Còrdova (s.X) fou filla d’una família cristiana que treballava a Medina Azahara al servei del califa. Alhaken II anomenà Lubna com la seua escriba particular gràcies als coneixements de gramàtica, càlcul, geometria i mètrica àrab d’aquella dona avançada al seu temps. El nom de Lubna fa referència a un arbre del paradís que produeix una llet dolça.
• –  Ximena Blázquez (s.XII) fou governadora d’Àvila durant l’absència del seu marit Fernán López Trillo, alcalde la ciutat castellana. La seua estratègia de defensa en la contesa contra els musulmans en un moment en el qual Àvila s’havia quedat sense tropes militars fou crucial per evitar el vessament de sang. Des de llavors, la seua gesta és reconeguda per la seua astúcia i valentia.

  En la música es vol reflectir la riquesa multicultural d’aquella època de guerres i conflictes en la qual, a més a més, les dones mantingueren un paper fonamental en el conreu de les arts. En aquest sentit, la marxa cristiana pren elements temàtics de dues melodies escrites per l’abadessa Hildegard von Binden (1098-1179), coneguda com la sibil·la del Rin. Aquesta dona fou una de les personalitats més influents i polifacètiques de la Baixa Edat Mitjana, sent una autoritat com a compositora, filosofa, científica i naturalista.

  La crida de les trompetes, basada en l’antífona “O tu illustrata” de H. Van Bingen, representa les fanfàrries que manà tocar estratègicament Ximena Blázquez per fer creure les tropes musulmanes d’un grup de defensa que realment no hi era.

  Al final, la Festa de Moros i Cristians és un homenatge a qui som, d’on venim i on volem anar, tot pensant en fer de la diversitat una riquesa i aprofitar la nostra cultura com una eina per contribuir al temps que ens ha tocat viure.

  José R. Pascual-Vilaplana