XANDRI

XANDRI

(Marxa Cristiana per a Banda i Dolçaines)

“Senzillament se’n va la vida, i arriba

com un cabdell que el vent desfila, i fina.

I som actors a voltes,

espectadors a voltes,

senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper… “

(UN NÚVOL BLANC de Lluís Llach)

El 13 de maig de 2017 i després de desfilar a l’entrada mora de les Festes de Muro, tot formant part d’una esquadra especial de la Filà Verds,  el nostre amic Alejandro Silvestre Mora, Jandri, ens deixava per sempre. Així de crua és la vida. L’esquadra “El desastre” de la Filà Arquers, a la qual hi pertanyia Alejandro, m’encarrega aquesta peça per ser estrenada en l’entrada de 2020. Es fa difícil escriure una partitura per un amic que ja no hi és. Els records es barregen al cap com una mena de calidoscopi sensorial. Quan pense en Alejandro, el que em ve a la ment és un feix de risses llargues i terapèutiques, de converses vibrants entre la cultura, la política i la ironia de la vida, de cançons de Llach cantades en grup a vàries sobretaules, de braços oberts davant una esquadra baixant pel Carrer Sants de Muro mentre el seu somriure s’evidenciava sempre baix el maquillatge de l’esquadra… Fester de llarga nissaga, home intel·ligent i amb un gran sentit de l’humor, presumia de ser de Muro allà on estava. I aquesta marxa vol ser tot això: un pessic d’optimisme, malgrat tot, amb la vida,  i que es representa amb un primer tema enèrgic extret de les lletres del seu nom. Després, amb un segon tema al trio, la música esdevé una elegia a l’amic que enyorem. Tots dos temes s’entrellacen i es barregen amb variats motius i embrions melòdics, a mode de remor sonora, que recorden els versos de Llach (“Senzillament se’n va la vida…”) o les melodies populars de la nostra terra, la que el va veure obrir i tancar els ulls … Les notes, senzilles i tendres, volen ser fràgil bàlsam per a tots aquells que l’hem estimat i l’estimem.